CAT | ESP | ENG

Enric Espinet

Productor Musical / Tècnic de So

Vaig estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona. Si si, tothom ha fet alguna cosa extranya a la vida... Paralel.lament a la meva activitat universitària vaig mantenir la meva inquietut per la música participant com a guitarrista a diversos grups de rock i estudiant a l'Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona, o passant pel Taller de Músics i l'Escola de Música Avinyó, i aprofundint en el coneixement de la guitarra moderna amb mestres com Eduard DeNegri o Andrea Grimaldi, entre altres.
Després de llicenciar-me decideixo deixar el títol d'economista en un calaix i seguir la crida de l'art i la creació relacionada amb el so. És llavors quan entro a l'Instituto de las Artes Audiovisuales i de la mà del meu mestre Gerardo Revuelta em formo en els principis fonamentals de l'acústica i les técniques relacionades amb el so.

Més endavant i malgrat els anys d'experiència i treball no he deixat de participar en seminaris, cursos i xerrades del sector, des d'aquella primera i ja llunyana en el temps visita a la 98th Audio Engineering Society Convention de París, al febrer de 1995, fins l'últim seminari l'any 2012 a la Isla de San Simón, a Pontevedra, organitzat per la gent de Dotbeat i a càrrec de Bob Katz (tremenda camisa Bob!), amb qui uns pocs afortunats vam poder compartir uns quants dies de saviesa audiòfila.

Estudi La Isla, 1993-1998.
En realitat l'apartat formació hauria de continuar aquí. Encara que ja havia tingut experiències en estudi com a músic, la meva primera responsabilitat com a tècnic i músic va ser a La Isla, petit estudi de Barcelona propietat d'Alejandro Palencia, amb qui vam treballar intensament per a televisió, radio, publicitat i fins i tot curtmetratges. Vaig poder posar en pràctica la combinació del llavors final de l'analògic (ara torna) amb l'incipient digital (treballavem amb Screendsound de SSL i els primers ProTools i primeres taules Yamaha digitals) i un intensiu us del MIDI (Cubase, Logic) i samplers de hardware, composavem, realitzavem bandes d'efectes i mescles tant de només música com d'audio per a imatge.
Montaje de Mozart, 1998-2003.
El que seria un dels estudis de moda a Barcelona en aquells anys, va i s'interessa per mi. Va ser arribar i muntar dos noves sales (una d'elles Dolby) amb el llavors coordinador d'audio, Álex Pérez, compartir sonos amb el tècnic de tota la vida de la casa Marcos Martínez i posar-se a treballar fent música amb el gran Toni Saigi 'Chupi'.
Més endavant completaran l'equip d'audio els també grans Xevi Masip i Dani Espinet (el meu germà petit, el més gran).

Són anys de publicitat i cine. Tot allò relacionat amb l'audio per a imatge. Sonorització d'espots, documentals, tvmovies, llargmetratges,...
Els meus últims anys a Montaje de Mozart van ser com a responsable del so de les pel.lícules que allà s'hi van fer.
Vaig participar a “El Mar” de Agustí Villaronga, “Adela” de Eduardo Mignona i “Amic amat” o “Anita no perd el tren” de Ventura Pons, entre altres. I soc responsable de la postproducció de so i mescles de pel.lícules com “Food of love” o “El Gran Gato”, també de Ventura Pons i de tvmovies com “La Mari” o “Des del balcó” de Jesús Garay i Ricard Figueres.

 
MASAMARA, Desde 2003...
Trobava a faltar la música per la música i la possibilitat d'experimentar, i és per aixo que creo el meu estudi, on desenvolupar la meva pròpia forma de treballar. Quan deixo Mozart ja és amb la idea de permètrem un espai per a la producció musical pura i dura, encara que no abandono el móns de la publicitat o el cine per als qui segueixo traballant composant música o realitzant postproducció d'audio esporàdicament. No obstant a Masamara em prenc el temps per a experimentar amb l'espai i l'aire, els micròfons, les diferents tècniques, la psicologia...


Al llarg d'aquests anys s'han atrevit a posar-se a les meves mans (a les meves oïdes) i m'han donat la seva confiança, unes vegades com a tècnic, altres també com a músic i altres com a productor artístic, músics, grups i productors com: Anita Miltoff, El Hombre Blanco, Don Vito y los Corleole, per suposat Toni Saigi 'Chupi' i Dani Espinet (que després montarien l'estudi germà BSO), Jules Bikoko, Èric Vinàixa, Rodamons, Alex TNT, Xarim Aresté, Dave Pybus Groove Quartet, Ummmo, Erm, Insomni, Aixonoéspànic, Macedònia, Zyclo, Peter Delphinich, Ruidoblanco, Niña Pija, Andreu Rifé, Triangulo Stereo, Calamento, Akliso, Carnal, Pantanito, Se7ge, Los Kalakos, Luxopolis, Iyexá, Tritò Jazz Band, Dani Coma, J.H. Coconut, Alma Afrobeat Ensemble, Claudio Cesar, No Parfum, Rapgenoma, Izä, Vier Nágueba, Sirius Dance, Holy Bouncer,... entre molts d'altres.

Tens més detalls sobre cada producció i enllaços per a escolta en la secció MASAMARA MÚSICA.
SO PER A IMATGE
A més de les produccions discogràfiques de Masamara, paralel.lament he realitzat treballs de so per a imatge. Pel.lícules com “El dia de la sípia” o “Extraña forma de vida” de Pickwick Films, “Polis” de Mamba Films, “La cicatriz en la mirada” de Zagora Films/Fundació Ictus, o “Comediants, amb el sol a la maleta” de Setmàgic Audiovisual.


Pots veure videos de mostra desde MASAMARA AUDIOVISUAL.

SO DIRECTE
Actualment també realitzo treballs de sonorització d'espectacles.
Els anys 2013 i 2014 em vaig fer càrrec del so en directe de la banda de rumba-fusió Don Vito y los Corleole.
He estat tècnic de so en el musical ¨Germans de Sang¨ (Blood brothers, de Willy Russell) en la nova versió de 2014 dirigida per Ricard Reguant.
Al 2014 participo com a backliner a la gira d'estiu de Elefantes
Des del 2015 fins ara formo part de l'equip tècnic de Blanca Desvelada, de la companyia Aleteo d'Alejandra Jiménez-Cascón, fent la música, efectes sonor i de tècnic de directe .


Des del 2015 estic fent de tècnic de directe i el manteniment de l'Auditori de l'IMO.


 
Més enllà de la meva feina a l'estudi com a tècnic i com a músic, tant en produccions musicals com audiovisuals, per a cine, televisió, teatre o dansa, al llarg de tot aquest temps no he deixat de tocar en directe formant part de diverses formacions dels estils més variats, des del rock americà d'El Hombre Blanco, passant per el pseudopunk-toff-folk d'Anita Miltoff o el pop electrònic de Erm, el rock industrial de Bebra o la impro com a essència dels meus Anónima Ürbs, i fins i tot col.laborant puntualment amb la rumba de Don Vito y los Corleole o el mexican dub de Los Kalakos.



I segueixo intentant copsar el silenci.